SOBRE EL CARRER ALFONS SALA

Com ja deuen saber pels diferents mitjans de comunicació, el carrer Alfons Sala, ja s’ha obert al trànsit i funciona amb tota normalitat. Ara que s’han acabat les obres de reparació i millora del carrer Alfons Sala és el moment de fer una reflexió en profunditat sobre tot el que ha succeït durant els quatre anys que el carrer ha estat tancat al tràfic i explicar-ne la seva història.

A l’any 2005, es va adjudicar l’obra d’urbanització del carrer a l’empresa constructora VOPI-4. Les obres comencen al mes de febrer del mateix any i van evolucionant amb una certa “normalitat”, tot i que, els veïns ja anaven advertint a l’Ajuntament dels diferents problemes que detectaven en l’execució de les obres. El mes de juliol del mateix any, quan l’empresa vol donar per finalitzades les obres, un grup de veïns del carrer presenten un document a l’Ajuntament, que inclou reportatges fotogràfics, en el que posen de manifest un seguit de defectes del carrer (cantonades malament executades, irregularitats en els nivells i les cruïlles, estanquitat d’aigua, dèficit de l’asfalt, xamfrans trencats, etç). La veritat, es que en aquell moment, tampoc es fa massa cas del que plantegen els veïns, tot i que es demanen diversos informes al respecte que apunten a que aquests problemes són interpretables i subsanables.

Cal aclarir, però, que el principal problema del carrer encara no s’havia detectat, tal i com es va poder comprovar al mes de setembre del 2005, moment en que es van enfonsar parts de l’asfalt del carrer. Tampoc llavors es va detectar l’origen real del problema, els desperfectes es van imputar tècnicament a una mala compactació del terra en alguns punts, quelcom que va portar a reparar únicament aquells punts que s’havien enfonsat.

Es en aquell moment, quan algun polític pregunta per l’execució de les obres i demana una còpia del llibre d’ordres que es detecta que no existeix l’ esmentat llibre i que, per tant, el seguiment de les obres per part de la Direcció Facultativa, no havia estat diguem-ne “molt acurat”. Allò va portar als responsables polítics a demanar noves proves tècniques, incloses inspeccions dels col·lectors amb càmeres. Va ser en aquell moment quan es va començar a veure la punta de l’ iceberg del problema real: l’estat del clavegueram. Tot i així, no es va dimensionar correctament l’abast dels desperfectes.

Com a conseqüència d’aquestes inspeccions s’ordenen reparacions del clavegueram i l’asfalt en el tram del carrer Alfons Sala comprés entre Metge Carreras i Cebrià Montserrat que l’empresa executa entre els mesos d’octubre i desembre de 2005. En finalitzar aquestes reparacions, acceptades per la Direcció Facultativa com a suficients, s’encarrega un informe pericial a la oficina tècnica de cooperació de la Diputació de Barcelona. Aquest informe que entra per registre a l’Ajuntament d’Olesa en data 1 de març de 2006 determina que existeixen greus deficiències en les obres executades, especialment pel que fa al clavegueram i les escomeses existents.

A partir d’aquest moment comença tot un procediment administratiu i jurídic que dura més de dos anys i que passa per diferents fases. La creació d’una comissió d’investigació, el cessament i la incoació d’expedients disciplinaris a la direcció facultativa, la contractació d’una nova direcció facultativa, l’elaboració de nous informes per part d’aquesta nova direcció que dimensionen realment l’abast del problema als col·lectors i les escomeses dels habitatges. És en aquest moment i amb aquests informes quan es detecta la magnitud del problema.

Amb tot això a la taula, l’Ajuntament va encetar una negociació amb l’empresa constructora per tal d’arribar a un acord de reparació que mai es va executar. Tot això amb un bombardeig constant de recursos, al·legacions i contenciosos administratius interposats per l’empresa constructora que han fet que tot els procés administratiu, extens en si mateix, s’allargués encara més.

Les actuacions que hem fet des de l’actual govern, d’ençà que vam assumir les nostres responsabilitats, també han durat molt, però s’han fet amb tota la seguretat jurídica. En primer lloc es va decidir resoldre el contracte amb l’empresa constructora i es van executar l’aval i la darrera certificació d’obres en concepte de danys i perjudicis, quelcom que va requerir d’un informe preceptiu de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya que va trigar més de quatre mesos però que va donar la raó a l’Ajuntament. Posteriorment i d’acord amb els veïns es va redactar el nou projecte de reparació i millora del carrer i per últim es va adjudicar l’obra a la nova empresa constructora. En aquest cas, igual que en l’anterior amb un bombardeig constant de recursos, al·legacions i contenciosos interposats per l’empresa que havia executat malament les obres i que va allargar molt més tots els terminis.

Finalment, al gener del 2009 s’iniciaven les obres de reparació i millora que van finalitzar en data 24 d’abril. Aquestes noves obres s’han realitzat amb un seguiment exhaustiu per part de la Direcció Facultativa, l’Ajuntament i els veïns que han participat en totes les visites d’obres.
Ara el carrer Alfons Sala ja esta reparat, finalitzat i obert al trànsit, tot i que la seva història continuarà durant força temps. De moment l’Ajuntament ja ha guanyat el primer judici contra l’empresa, però encara en queden dos. El meu desig i suposo que el de molts altres és guanyar aquests dos judicis i fer pagar a l’empresa que va fer les obres malament fins l'últim cèntim d’euro que ens han costat aquestes reparacions.

Aquesta és la història del que ha succeït al carrer Alfons Sala d’una forma mes o menys resumida. De tota aquesta informació cadascun pot treure les seves pròpies conclusions, les meves són les següents:

Tots aquest problemes es podien haver resolt durant l’execució de l’obra al 2005, només hauria calgut un seguiment acurat per part dels responsables. A partir d’aquí, un cop acabada l’obra i amb la poca voluntat de col·laboració mostrada per l’empresa la cosa és complica i s’allarga molt. Durant aquests anys s’han seguit tots els tràmits necessaris i obligatoris per poder executar les reparacions amb totes les garanties.

Això no vol ser, ni és, una excusa sobre la gestió que s’ha desenvolupat des del Govern Municipal. Crec sincerament que ens cal fer, a tots plegats, una mica d’autocrítica sobre el que ha estat la situació del carrer Alfons Sala. Possiblement, la classe política d’Olesa no ha estat a l’alçada de les circumstàncies. El Govern anterior, per no escoltar als veïns i resoldre el problema quan es podia fer de forma ràpida i diligent. El Govern actual, per no haver estat capaç de trobar una solució més ràpida. I l’Oposició per limitar-se a sucar pa, a treure tot el profit electoral possible, sense plantejar ni una sola alternativa, ni una sola proposta que permetés resoldre el problema del carrer abans.

Pel que fa a la depuració de les responsabilitats, crec que ja s’ha fet. Les tècniques mitjançant la incoació d’expedients disciplinaris i les polítiques a les eleccions municipals. Es aquí, a on els polítics i els nostres partits assumim les conseqüències de la nostra gestió.

No voldria acabar aquest llarg article sense fer una menció als veïns del carrer. Exemple de reivindicació i de lluita per la millora del seu carrer. La seva tenacitat ha estat més que acreditada, però també el seu respecte i la seva coherència. Crec que han sabut demostrar que es pot reivindicar sense faltar al respecte. El temps ha demostrat que tenien tota la raó. També vull agrair-los la seva implicació i la seva col·laboració en l’execució de les obres. Cada divendres, a les 16.00 hores i de forma voluntària, una petita representació dels veïns ha assistit a la visita d’obres, han contribuït a l’anàlisi dels problemes que anaven apareixent i han participat en les decisions que s’han anat prenent. Sempre amb coherència, sempre amb responsabilitat.

EL FONDO ESTATAL DE INVERSIÓN LOCAL GENERARÁ EN OLESA 252 NUEVOS PUESTOS DE TRABAJO

El Fondo Estatal de Inversión Local es una de las medidas adoptadas por el gobierno socialista para luchar contra la crisis económica. Consiste en la realización de obra pública que genere empleo a través de los Ayuntamientos. De esta manera se consiguen dos objetivos: mejorar la financiación local y reactivar la economía.

Con esta finalidad el Gobierno Socialista aprobó en el mes de noviembre un crédito extraordinario de 8.000 Millones de Euros a distribuir entre todos los pueblos y ciudades del País aplicando criterios de población (177 € por habitante). En el caso de Olesa el importe máximo a solicitar era de 3.939.228 €.

Entre los meses de Diciembre y Enero el Ayuntamiento de Olesa, en una carrera contrarreloj, ha elaborado y presentado 21 proyectos. Todos han sido ya aprobados por el Ministerio de Administraciones Públicas y a partir del 15 de abril se iniciaran las obras.

En Olesa, la totalidad de los recursos económicos se han destinado a las calles, las plazas y los parques públicos, y supondrán la creación de más de 115 nuevos espacios de aparcamiento gratuitos. Entre los 21 proyectos cabe destacar inversiones tan importantes como la nueva urbanización de la Rambla Catalunya, la remodelación de los parques de Poble Sec y Las Planas, la reparación de las calles Sant Pere y Margarida Biosca, la creación de una rambla peatonal en la carretera de La Puda y las mejoras en el alumbrado público. Todos estos proyectos representan el cumplimiento de gran parte de los compromisos electorales del PSC en las últimas elecciones municipales.

Cabe destacar que estos 21 proyectos generan 252 nuevos puestos de trabajo, que esperamos sirvan para paliar la elevada tasa de paro que tiene Olesa. Aprovecho desde estas líneas para informar a todas aquellas personas en situación de desempleo que pueden dirigirse al Departamento de Promoción Económica para informarse de estas ofertas de trabajo.

Os dejo las imágenes del alguno de los proyectos:

Para más información respecto de los proyectos que se realizaran en Olesa podéis consultar la presentación en power point que hay colgada en la página web del Ayuntamiento de Olesa: www.olesam.cat

HEM RETALLAT LA CARTOLINA!!!!

Ja us ho deia jo en un post anterior que la petició per part del Bloc Olesà de carnets i pins pels Regidors acabaria amb cartolina retallada i plastificada. Semblava broma, oi? Doncs no era broma, el govern ha fet cas a una de les principals reivindicacions del principal partit de la oposició, ja els varem adreçar una carta per tal de conèixer exactament el nombre de pins que necessiten i una treballadora de l’Ajuntament ha destinat unes quantes de les seves hores de feina a imprimir i retallar cartolines per tal de fer carnets a tots els Regidors i Regidores, que tal i com informaven els companys del Bloc des de la seva plana web, era una de les seves principals reivindacions.

A mode de prova us deixo una fotografia del meu carnet com a Regidor. Continuo pensant que no serveix per a res, més enllà de fer perdre el temps a una treballadora, però bé si era el que el Bloc volia, com a mínim ara no diran que el govern no els escolta ni el fa cas...

EL NOU TANATORI AVIAT SERÀ UNA REALITAT

En el darrer Ple Ordinari del mes de Gener es va aprovar la creació i establiment del servei de cementiri municipal, el primer pas per poder gaudir d’un Tanatori a Olesa de Montserrat, que podria estar en funcionament durant el primer semestre del 2010.

La ubicació definitiva d’aquest equipament està prevista a les instal·lacions de l’actual cementiri de Can Singla, quelcom que havia estat consensuat a la Comissió Informativa d’Urbanisme i oferirà els serveis de sales de vetlla, crematori i oratori multiconfesional. Cal últim punt, molt important, atès que fins ara, tots aquells que volguessin celebrar un funeral laic no disposaven de cap espai adient per desenvolupar-lo.

Aquesta actuació suposa la creació d’un servei indispensable pels olesans i les olesanes que fins ara havien de recórrer a les instal·lacions del tanatori de Martorell per vetllar els seus difunts.

Una vegada més, el principal partit de l’oposició, en comtes d’oferir el seu suport per assolir aquest equipament, no fa mes que qüestionar el govern, les instal·lacions i la documentació existent a l’expedient de creació del servei. Fins i tot han llençat falses acusacions sobre la relació entre el govern i alguna empresa de serveis funeraris. Tot això, fent ballar dades i acusant al govern d’ocultar l’expedient i la informació. Al respecte d’aquesta qüestió voldria fer diversos aclariments en resposta als articles penjats a la pàgina web del Bloc Olesà, si ja ho vaig explicar en un post anterior, suposo que dec patir alguna mena de masoquisme 2.0 que em portar a llegir sovint els continguts de la seva web.

Aclariments:

1.- Tota la documentació que conté l’expedient ha estat enviada a tots els partits amb representació al Consistori per correu electrònic una setmana abans del Ple, amb un oferiment explícit per parlar-ne de la qüestió en el moment que ho sol·licitessin i amb anterioritat al Ple. Els regidors del Bloc en cap moment es van adreçar a l’Ajuntament per poder parlar de la qüestió, fer una proposta o simplement demanar retirar el punt de l’ordre del dia per parlar-ho amb més tranquil·litat. Clar, que si meditem sobre la qüestió ens adonem que és millor no fer-ho i poder acusar al govern d’ocultar informació.

2.- El govern no planteja una privatització del servei sinó un model de gestió indirecta com el que desenvolupen molts altres Ajuntaments com el d’Esparreguera, Abrera, Martorell o Sant Andreu de la Barca.

3.- La documentació existent a l’expedient és correcta i així ho planteja el informe jurídic existent i degudament signat.

Fets aquests aclariments només cal afegir, recollint el guant que llença el bloc des de la seva web, que estic en disposició d’afrontar un debat públic i cara a cara amb el Sr. Planas per tractar aquesta qüestió. De fet, estic en disposició de debatre amb el Sr. Planas sobre qualsevol qüestió que ell vulgui plantejar.

En qualsevol cas, més enllà del soroll mediatic, lo important d’aquest qüestió és que aviat el Tanatori serà una realitat.

Un “pin” pels del bloc

De quan en quan navego per la web dels “companys” del Bloc Olesà, llegeixo els seus articles i intento reflexionar al respecte. Suposo que deu ser una mena de masoquisme 2.0 que no puc evitar. El cas és que el seu article amb el títol “l’Equip de Govern, una altra vegada, vulnera els drets de l’oposició”, de data 29 de gener m’ha deixat absolutament perplex. (Podeu accedir a l’article clicant sobre l’enllaç).

En aquest article, en essència, es queixen per no haver estat convidats a la visita del Conseller Nadal a Olesa i demanen ser informats de tots els actes públics, rebre un pin de l’Ajuntament i un carnet que els identifiqui com a Regidors. Al respecte de tot això voldria fer algunes consideracions:

1.- La visita del Conseller Nadal NO va ser un acte públic, sinó una signatura de conveni, concretament del conveni per l’atorgament de la subvenció vinculada a la llei de barris. Tal i com preveuen les normes de protocol, una signatura de conveni no és un acte públic sinó privat, a la que únicament es convoquen a les parts que han participat i als mitjans de comunicació. Es per això que no es convoquen ni als regidors de l’oposició, ni a les entitats, ni als ciutadans, perquè es tracta únicament de la signatura d’un conveni. Molt sovint es signen convenis amb d’altres administracions per l’atorgament de subvencions, alguns es signen a l’Ajuntament i en d’altres ocasions l’Alcalde s’ha de desplaçar per signar-los, ja sigui a la Generalitat, al Consell Comarcal o a la Diputació de Barcelona. Cal afegir, que quan signem un conveni amb la Generalitat, ni l’Ajuntament convida a tots els membres del consistori ni la Generalitat convida a tots dels Diputats al Parlament sinó que els responsables de cada administració són els que participen. Vostès s’imaginen que cada cop que el President de la Generalitat signés un conveni amb alguna altre administració hagués d’anar acompanyat per l’Artur Mas?

2.- Pel que fa als actes públics que organitza l’Ajuntament, els regidors del bloc, al igual que tots els membres del Consistori sempre són convidats, tot i que no sempre assisteixen.

3.- En quant a un carnet que els acrediti com a Regidors, fa anys que l’Ajuntament d’Olesa no en fa, ni pels regidors del govern, ni pels regidors de l’oposició. Senzillament, em sembla innecessari. En tot el temps que sóc regidor del govern, tot i assistint a actes oficials al Palau de la Generalitat o a la Diputació de Barcelona, mai ningú m’ha demanat que acrediti la meva condició de regidor amb un carnet. I si alguna vegada ho fan, crec que n’hi haurà prou amb el meu DNI. Cal afegir, que és la primera vegada que em trobo amb una petició d’aquestes característiques. Però cap problema, si volen un carnet es pot fer un carnet, només cal retallar una cartulina...

4.- Pel que fa al pin d’Olesa que demanen, cap problema, no ens discutirem ara per això, així que si es necessari encarregarem pin, clauer, bolígraf, carpeta, encenedor i, si m’apures, fins i tot dos medalles...

ARE A OLESA: NECESSITEM HABITATGE PROTEGIT

Les Àrees Residencials Estratègiques es desprenen del Pacte Nacional per l’Habitatge i el Decret lle 1/2007 de 16 d’octubre de mesures urgents en matèria d’habitatge, que han estimat en un total de 440.000 llars, les necessàries per cobrir les demandes d’habitatge protegit durant els propers 10 anys. La magnitud d’aquesta demanda no pot ser coberta únicament amb els mecanismes ordinaris existents i la Generalitat de Catalunya ha volgut assumir la creació de més sòl destinat a la construcció d’habitatge protegit mitjançant la creació de les Àrees Residencials Estratègiques.

Concretament una Àrea Residencial Estratègica és una nova figura del planejament urbanístic destinat a produir el sòl residencial necessari per atendre el dèficit actual d’habitatges de protecció així com les demandes futures. Les característiques principals d’una zona ARE són les següents:

• Una densitat mínima de 50 habitatges per hectàrea.
• Un mínim del 50% dels habitatges han de ser de protecció oficial. Cal recordar que en l’actualitat tota urbanització que es desenvolupi i no sigui ARE només ha de destinar el 20% dels habitatges a la protecció oficial.
• Cessió de l’aprofitament incrementada al 15%. Totes les urbanitzacions no ARE només han de destinar un 10%.
• Desenvolupament d’equipaments i serveis en paral·lel a la urbanització del sector. Fins ara tota urbanització ha desenvolupat primer habitatges i desprès serveis, amb el conseqüent retard en els serveis demandats pels nous veïns. Per primera vegada, la normativa estableix que en les ARES els serveis com ara escoles, zones esportives o centres mèdics han de desenvolupar-se en paral·lel a la urbanització i es financen amb la cessió de l’aprofitament.

Pel que fa al nombre d’ARES que es preveuen desenvolupar a Catalunya, tot i que algun municipi ha renunciat, en l’actualitat la Generalitat preveu desenvolupar 100 ARES a 84 municipis de tot Catalunya.

L’àmbit de l’ARE d’Olesa de Montserrat inclou el sòl del SUPR1, SUPR8 i SUPS1, donant continuïtat a l’Eixample Olesà. Perquè ens ubiquem, es tracta dels terrenys existents entre l’actual traçat de la C-55 i el barri de la Central. L’ARE té una superfície exacta de 15,40 hectàrees i preveu la creació de 899 habitatges, el que es tradueix en una densitat d’uns 60 habitatges per hectàrea. Aquests 899 habitatges estan distribuïts en 442 habitatges lliures i 457 habitatges protegits amb un preu aproximat de 102.000 € per habitatge de 70m2.

L’ARE d’Olesa també preveu la reserva de 19.000 m2 destinats a equipaments com un centre educatiu, un centre socio-cultural i una zona esportiva amb camp de futbol. Tanmateix, es preveu la reserva de 31000 m2 destinats a zones verdes, de 6916 m2 destinats a aparcament i una reserva viària destinada a xarxa de bicicletes. Per últim es preveu la creació d’una zona de serveis enfocada a dinamitzar l’activitat econòmica i generar ocupació.

Cal afegir que la zona a la que s’ubica l’ARE ja esta definida com a urbanitzable en el Pla General d’Ordenació Urbana, aprovat l’any 1993. En aquest sentit, el PGOU preveu la construcció de 597 habitatges dels quals només es destinarien a protecció oficial 119 habitatges en front dels 457 que es preveuen en l’ARE.

No és la meva intenció en aquest article enganyar a ningú o simplement comentar les bondats d’aquesta actuació, és cert que també genera inconvenients com ara el increment de densitat o les afectacions a 9 habitatges existents en l’actualitat a la zona. En relació a les afectacions dels 9 habitatges existents a l’àmbit, la proposta actual de la Generalitat, passa per indemnitzar als propietaris pels seus habitatges, mantenint l’aprofitament que els correspongui en relació als m2 quadrats de la seva propietat en el desenvolupament del sector. A més, cal afegir, que aquests habitatges estan, de totes formes, afectats pel nostre Pla General, amb independència de que es desenvolupi o no la zona ARE.

En conclusió considero que en l’actualitat són més els avantatges que els inconvenients que genera l’Àrea Residencial Estratègica per a Olesa. Tot i així, des del govern de l’Ajuntament hem de continuar treballant per reduir a la mínima expressió els inconvenients que en l’actualitat pugui plantejar aquesta proposta. Es per això que hem plantejat les següents actuacions:

• Reunió de treball amb els propietaris afectats per consensuar alternatives que redueixin, en la mesura del possible, els habitatges afectats, plantejant al·legacions conjuntes entre els veïns i el propi Ajuntament.
• Treballar conjuntament i per la via de les al·legacions en la reducció de la densitat per hectàrea plantejada per la Generalitat reduint el nombre d’habitatges compresos en la proposta actual, acostant-nos més a la densitat mínima plantejada per la normativa de 50 habitatges per hectàrea.

Sota el meu parer, si som capaços d’assolir aquests objectius haurem reduït a la mínima expressió els inconvenients de les ARES mantenint tots els avantatges que aporta a Olesa i que es tradueixen fonamentalment en una proposta seriosa i contundent de creació d’habitatge protegit a un preu raonable que pot garantir el dret a l’emancipació dels joves de la nostra ciutat.

Resposta a les queixes sobre la Policia Local plantejades a l’edició de novembre del periòdic 08640

En el darrer número del periòdic mensual 08640 van aparèixer diversos articles d’opinió relatius a actuacions de la Policia Local sota el títol “correus contra la policia”, als que considero del tot necessari donar una resposta.

En primer lloc i, en vers a la fotografia publicada del vehicle policial estacionat en una zona d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, de la qual desconeixem el dia en què es va realitzar, hem revisat les possibles causes de l’estacionament i, en aquest cas, intentar justificar-ho ben bé seria faltar a la veritat, atès que no s’ha detectat cap servei que motivés l’estacionament indegut. Per la qual cosa, s’han pres les mesures adients perquè aquest fet aïllat, i altres semblants, no es tornin a produir, ja que desdiuen els nombrosos i bons serveis que realitza diàriament el col·lectiu del cos.

Tot i així, i sense que això pretengui justificar aquell comportament indegut, cal comentar que el vehicle policial és un vehicle del poble, en funcions de servei d’urgència, i que sempre ha d’estar en el lloc més proper on es trobin els agents realitzant el servei, sense que això generi un perill, i per això, no és gens d’estranyar que tot sovint el puguem veure aturat o estacionat en llocs on no ho poden fer-ho altres usuaris, més encara quan es tracta de donar resposta a alguna urgència que es pugui produir.

Una altre queixa plantejada era relativa al soroll provocat per una festa al carrer. En aquest cas cal aclarir, que tot i la seva voluntat de servei als ciutadans, la Policia Local no pot actuar contra una festa autoritzada per l’Ajuntament i molt menys aturar-la abans de l’hora de finalització permesa. En ocasions, es difícil fer conviure els drets dels joves a l’oci i els drets dels veïns al descans.

La darrera queixa plantejada al número de novembre estava relacionada amb la multa de trànsit a una ciutadana que deia tenir el vehicle identificat amb una tarja de minusvàlid. En aquest sentit, cal informar a tots els lectors, sense posar en dubte el que planteja la veïna afectada, que durant els últims mesos hem detectat una gran quantitat d’usos fraudulents de targes d’identificació de vehicles de persones amb mobilitat reduïda, com ara fotocòpies, falsificacions i targes que no es corresponien amb cap dels usuaris del vehicle. Es per això que s’ha procedit a sancionar a tots aquells vehicles amb identificacions que puguin generar sospites en aquest sentit. Dit això, podem acceptar que en algun cas l’agent denunciant hagi pogut cometre un error, per a aquests casos existeix la possibilitat de presentar un recurs contra la multat, només omplint un model d’instància a les dependències de l’Ajuntament o de la Policia Local. Els puc ven assegurar, que aquests recursos s’estudien i es responen sempre. De vegades estimant-los i anul·lant les multes, de vegades desestimant-los i mantenint-les, perquè en moltes ocasions, tot i que es presentin els recursos la infracció s’ha produït i, per tant, correspon aplicar una sanció administrativa.

Amb absolut respecte a la llibertat d’expressió i opinió, sense la més mínima intenció de qüestionar cap dels escrits, sí que voldria comentar que les queixes dels ciutadans, tinguin o no més fonament o raó, són ateses com els hi correspon en cada cas, tant pel Regidor de Seguretat Ciutadana, com per la Prefectura i els Comandaments de la Policia Local. Considerant-les sempre amb especial interès, atès que aquestes queixes denoten les “sensacions” dels nostres ciutadans en vers el treball i qualitat de servei de tot el personal de la Policia Local. En aquest sentit, sempre hem estat oberts a la ciutadania per atendre les queixes formulades i donar la informació necessària o resposta a les mateixes. Cal aclarir, però, que cap dels veïns que va adreçar els seus escrits a aquest periòdic ha sol·licitat encara una reunió amb els comandaments de la Policia Local o amb el Regidor responsable per tal de plantejar aquests problemes i buscar una solució. En aquest sentit, continuem estant a disposició d’aquests i de la resta de veïns amb queixes per tal de tractar-los i buscar-ne solucions.

Per finalitzar, vull afegir, que tot i que segurament el que més destaca és el comportament erroni que en algun moment s’hagi pogut produir per la Policia Local i que són aquests els que més transcendeixen, el cert és que la Policia Local d’Olesa – la vostra policia- realitza infinitat de treballs diàriament, mes o menys visibles, que garanteixin la tranquil·litat, la convivència cívica, l’ordre i la seguretat de que gaudeix Olesa en l’actualitat i que es reflecteix en les estadístiques sobre seguretat que ens situen com un dels pobles més segurs de la Comarca del Baix Llobregat.